IMATGES DE LA GALA MIRA QUI PARLA DEL SEGON TRIMESTRE
4t B
Viernes Fabulástico
Les famílies ja estan per fer l'última visita
per escoltar la faula i a esmorzar!
La faula és...
Un asno, perteneciente a un vendedor de hierbas que le daba muy poco alimento y demasiado trabajo, le hizo una petición a Zeus para ser liberado de su servicio presente y ser pasado a otro amo.
Zeus, después de advertirle que se arrepentiría de su petición, hizo que fuera vendido a un fabricante de azulejos.
Poco después, encontrando que él tenía cargas más pesadas para llevar y trabajo más difícil en este nuevo campo, él solicitó otro cambio de amo.
Zeus, diciéndole que esta sería la última vez que él podría conceder su petición, ordenó ser vendido a un curtidor.
El asno encontró que había caído en peores manos, pues al notar la ocupación de su maestro, dijo, lamentándose:
-Habría sido mejor para mí para haber sido privado de comida, o haber sido abusado por el otro de mis antiguos amos, que haber sido comprado por mi dueño presente, que después de muerto secará mi piel y así le seguiré siendo útil aunque ya yo no esté presente.
Gràcies, gràcies i gràcies és l' única paraula que podem dir!
Gràcies per col·laborar
Gràcies per compartir
Gràcies per l'esforç que heu fet...
Gràcies per ser part de la vida de
l'Errando Vilar
Gràcies a vosaltres xiquets que sou l'essència de l'escola i als pares per recolzar les activitats que fem.
I gràcies especials a l'equip de mestres d'aquesta escola per estar al peu del canó
Res més que dir o sí ...
com diu la moralitat d'aquesta faula
Las cosas buenas se aprecian más cuando se han ido.
ADÉU ESOPO!!!!
Preparats per gaudir el divendres
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1......
Divendres Fabulàstic!
Aquest divendres viatgem al planeta de les faules amb el comandant Esopo i Errandeta
Amb la faula
Un anciano león, incapaz ya de obtener por su propia fuerza la comida, decidió hacerlo usando la astucia. Para ello se dirigió a una cueva y se tendió en el suelo, gimiendo y fingiendo que estaba enfermo. De este modo, cuando los otros animales pasaban para visitarle, los atrapaba inmediatamente para su comida.
Habían llegado y perecido ya bastantes animales, cuando la zorra, adivinando cuál era su ardid, se presentó también, y deteniéndose a prudente distancia de la caverna, preguntó al león cómo le iba con su salud.
-- Mal -- contestó el león, invitándole amablemente a entrar.
-- Claro que hubiera entrado -- le dijo la zorra -- si no viera que todas las huellas entran, pero no hay ninguna que llegara a salir.
Lleons i animalets han compartit lectura
i festa
i a esmorzarrrrr!!!!!!
Moraleja
Gràcies a tots per vindre i
ens tornarem a vore al planeta fabulàstic
L'escola està en silenci, no hi ha ningú pel passadís... què passa? Huí no eixim al pati, què plou?
NOOOOOOOOOOOO
HUÍ ÉS
¡¡¡¡¡¡¡VIERNES FABULÁSTICO!!!!!!!
Ja sona la música
Comencem amb la Fáula
|
El cole s'ha plenat de gallines i ous d'or!!!!
Tots a disfrutar d'aquest esmorzar fantàstic
i de la lectura dels nostres companys
GRÀCIES I PER AQUESTA JORNADA MERAVELLOSA I RECORDEU QUE ENS DIU ESOPO
Debemos contentarnos con los bienes que poseemos y no codiciar insaciablemente riquezas imposibles.
Ja pensàveu que no penjaríem les fotos ehhhhhhh..... val més tard que mai!
El 21 de febrer vam esmorzar amb la interpretació de la faula
BÓREAS Y EL SOL
Bóreas
y el Sol disputaban sobre sus poderes, y decidieron conceder la palma
al que despojara a un viajero de sus vestidos.
Bóreas
empezó de primero, soplando con violencia; y apretó el hombre
contra sí sus ropas, Bóreas asaltó entonces con más fuerza; pero
el hombre, molesto por el frío, se colocó otro vestido. Bóreas,
vencido, se lo entregó al Sol.
Este
empezó a iluminar suavemente, y el hombre se despojó de su segundo
vestido; luego lentamente le envió el Sol sus rayos más ardientes,
hasta que el hombre, no pudiendo resistir más el calor, se quitó
sus ropas para ir a bañarse en el río vecino.
MORALEJA:
Es mucho más poderosa una
suave persuasión
que un acto de violencia.
Com sempre va ser un plaer vore les actuacions realitzades pels xiquets i rebre a les famílies
Benvingudes famílies!
Quins esmorzars més fabulàstics!
I ací estan els artistes
Mireu, mireu...
Fins el proper divendres iiiii...
1
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh66tAU4JOxBBotSn_b9X4mcHHdC2IZfDjaL-aDt9zjhQ29WL8pEkGoMpLqIVINsHW1TAQCJvgKph4T0NtdymoEGHtYzHsUV6UB8TfEWfpAqOFAErdMtsWatGkAoW7-Jhw5yKrczoUHS2U/s1600/un+beso.jpg)
Hui ja és 24 i hem dut a terme el nostre...
¡¡¡¡¡¡VIERNES FABULÁSTICO!!!!!!
Els papàs, mamàs, iaios... han vingut a visitar-nos per compartir un trosset de pastís i la lectura de la fàula
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1-_tkBtDQ-6WsQX6aKnNpachmp9ybz7unpcarnCBYZ8D1OpVFnXzMsWbNROB5r8MQ_DJq96HSQX_P0dB2fwhyphenhyphen-CliqciSYu-XJRm0R5ZyvhKUNiiSBS_JU60U2VDCnUmwnnTKwcUjVek/s1600/DSCN0496.JPG)
EL BUEN LEÓN REY
Había
un león que no era enojoso, ni cruel, ni violento, sino tratable y
justo como una buena criatura, que llegó a ser el rey.
Bajo su
reinado se celebró una reunión general de los animales para
disculparse y recibir mutua satisfacción: el lobo dio la paz al
cordero, la pantera al camello, el tigre al ciervo, la zorra a la
liebre, etc.
La tímida
liebre dijo entonces:
-- He
anhelado ardorosamente ver llegar este día, a fin de que los débiles
seamos respetados con justicia por los más fuertes.
E
inmediatamente corrió lo mejor que pudo.
MORALEJA: Cuando en un Estado se practica la justicia, los humildes pueden vivir tranquilos..., pero no deben atenerse.
Totes les classes han interpretat, llegit i treballat la moralitat de la faula adequant-la segon l'edat i el valor a ressaltar.
Fins i tot pastisseria fabulàstica!!!!!
Recordeu que el proper divendres 24 de gener, és
"VIERNES FABULÁSTICO".
La faula que anem a dur a terme serà...
EL BUEN LEÓN REY
Recordeu que farem un esmorzar especial de germanor. Podreu vore les fotos d'ací molt poquet.
El divendres va ser un dia especial.
Ja quan va començar el matí, la música de Celtas Cortos "Cuéntame un cuento" va animar la jornada. Aquesta cançó es va a convertir en la banda sonora dels nostres divendres especials.
Huí hem gaudit del primer contacte amb ESOPO (l'autor que treballarem durant tot el curs) amb la interpretació de la faula:
Los ratones poniendo el cascabel al gato.
Los ratones poniendo el cascabel al gato.
També per acompanyar la lectura i interpretació de les faules, hem fet un esmorçar de germanor, aquesta volta, dut a terme per tutors i especialistes en cada aula.
Totes les classes d'E.P hem participat. Les fotos les ha fet la nostra companya d'E.I Fresi, gràcies!
Totes les classes d'E.P hem participat. Les fotos les ha fet la nostra companya d'E.I Fresi, gràcies!
Ací teniu, ha sigut genial!
1A 1B
2A 2B
3A 3B
4A 4B
5A 5B
6A 6B
Un nou curs i comencem amb...els divendres especials: LOS VIERNES FABULÁSTICOS.
Aquest any, canviem la poesia per les faules, Lorca per Esopo, recitar per contar... conta'm una faula, es a dir una història on els personatges solen ser animals que ens ensenyen valors.
Esperem que les famílies col·laboreu i participeu de manera activa com ho vau fer l'any passat.
Recordem que els esmorzars es faran a l'aula i seran "especials" ja que volem que tots els xiquets compartisquen entre ells els aliments que porten. Eixe divendres podran portar dolços, galetes, coques... etc.
El primer divendres serà el 22 de novembre, i serem els mestre els que explicarem la faula als xiquets i xiquetes. A partir d'aquest els divendres seran:
- 22-11-13- Primer divendres
- 24-01-14
- 21-02-14
- 21-03-14
- 02-05-14
- 06-05-14- Últim divendres
GRÀCIES I .... A FABULEAR!!!!!!!!
DIVENDRES POÈTICS AMB LORCA
CURS 12-13
Enguany hem decidit des de la Comissió de Llengua continuar amb l'estudi dels grans clàssics. Aquest treball girarà al voltant de LORCA i la seua poesia.
Per tal de motivar i introduïr l’activitat, la primera sessió va ser a càrrec dels mestres tutors i especialistes. Aquesta sessió es va realitzar el dia 30 de novembre. El poema seleccionat per a eixe dia va ser:
EL LAGARTO Y LA LAGARTA
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagarta
con delantalitos blancos.
Han perdido sin querer
su anillo de desposados.
¡Ay! su anillito de plomo,
¡ay! su anillito plomado.
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay, cómo lloran y lloran!
¡Ay, ay, cómo están llorando!
Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña.
Con la sombra en la cintura
ella sueña en su baranda,
verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Verde que te quiero verde.
Bajo la luna gitana,
las cosas le están mirando
y ella no puede mirarlas.
*
Verde que te quiero verde.
Grandes estrellas de escarcha,
vienen con el pez de sombra
que abre el camino del alba.
La higuera frota su viento
con la lija de sus ramas,
y el monte, gato garduño,
eriza sus pitas agrias.
¿Pero quién vendrá? ¿Y por dónde...?
Ella sigue en su baranda,
verde carne, pelo verde,
soñando en la mar amarga.
*
-Compadre, quiero cambiar
mi caballo por su casa,
mi montura por su espejo,
mi cuchillo por su manta.
Compadre, vengo sangrando,
desde los montes de Cabra.
-Si yo pudiera, mocito,
ese trato se cerraba.
Pero yo ya no soy yo,
ni mi casa es ya mi casa.
-Compadre, quiero morir
decentemente en mi cama.
De acero, si puede ser,
con las sábanas de holanda.
¿No ves la herida que tengo
desde el pecho a la garganta?
-Trescientas rosas morenas
lleva tu pechera blanca.
Tu sangre rezuma y huele
alrededor de tu faja.
Pero yo ya no soy yo,
ni mi casa es ya mi casa.
-Dejadme subir al menos
hasta las altas barandas,
dejadme subir, dejadme,
hasta las verdes barandas.
Barandales de la luna
por donde retumba el agua.
Ya suben los dos compadres
hacia las altas barandas.
Dejando un rastro de sangre.
Dejando un rastro de lágrimas.
Temblaban en los tejados
farolillos de hojalata.
Mil panderos de cristal,
herían la madrugada.
*
Verde que te quiero verde,
verde viento, verdes ramas.
Los dos compadres subieron.
El largo viento, dejaba
en la boca un raro gusto
de hiel, de menta y de albahaca.
-¡Compadre! ¿Dónde está, dime?
¿Dónde está mi niña amarga?
-¡Cuántas veces te esperó!
¡Cuántas veces te esperara,
cara fresca, negro pelo,
en esta verde baranda!
*
Sobre el rostro del aljibe
se mecía la gitana.
Verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Un carámbano de luna
la sostiene sobre el agua.
La noche su puso íntima
como una pequeña plaza.
Guardias civiles borrachos,
en la puerta golpeaban.
Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar.
Y el caballo en la montaña.
I la versió dels Marea va animar aquest DIVENDRES POÈTIC
Recitem als companys de primària
Els xicotets de l’escola ens hem convertit en poetes per això hem anat a recitar un poema de Lorca als nostres companys de cinqué i tercer.
El passat divendres 22 vam tornar a celebrar el DIVENDRES POÈTIC i el poema triat va ser MUERTO DE AMOR.
¿Qué es aquello que reluce
por los altos corredores?
Cierra la puerta, hijo mío,
acaban de dar las once.
En mis ojos, sin querer,
relumbran cuatro faroles.
Será que la gente aquélla
estará fregando el cobre.
Ajo de agónica plata
la luna menguante, pone
cabelleras amarillas
a las amarillas torres.
La noche llama temblando
al cristal de los balcones,
perseguida por los mil
perros que no la conocen,
y un olor de vino y ámbar
viene de los corredores.
Brisas de caña mojada
y rumor de viejas voces,
resonaban por el arco
roto de la media noche.
Bueyes y rosas dormían.
Solo por los corredores
las cuatro luces clamaban
con el fulgor de San Jorge.
Tristes mujeres del valle
bajaban su sangre de hombre,
tranquila de flor cortada
y amarga de muslo joven.
Viejas mujeres del río
lloraban al pie del monte,
un minuto intransitable
de cabelleras y nombres.
Fachadas de cal, ponían
cuadrada y blanca la noche.
Serafines y gitanos
tocaban acordeones.
Madre, cuando yo me muera,
que se enteren los señores.
Pon telegramas azules
que vayan del Sur al Norte.
Siete gritos, siete sangres,
siete adormideras dobles,
quebraron opacas lunas
en los oscuros salones.
Lleno de manos cortadas
y coronitas de flores,
el mar de los juramentos
resonaba, no sé dónde.
Y el cielo daba portazos
al brusco rumor del bosque,
mientras clamaban las luces
en los altos corredores.
ROMANCE DE LA PENA NEGRA
Las piquetas de los gallos
cavan buscando la aurora,
cuando por el monte oscuro
baja Soledad Montoya.
Cobre amarillo, su carne,huele a caballo y a sombra.
Yunques ahumados sus pechos,
gimen canciones redondas.
Soledad, ¿ por quién preguntas
sin compaña y a estas horas ?
Pregunte por quien pregunte,
dime: ¿a ti qué se te importa ?
Vengo a buscar lo que busco,
mi alegría y mi persona.
Soledad de mis pesares,
caballo que se desboca,
al fin encuentra la mar
y se lo tragan las olas.
No me recuerdes el mar,
que la pena negra, brota
en las tierras de aceituna
bajo el rumor de las hojas.
¡ Soledad, qué pena tienes !
¡ Qué pena tan lastimosa !
Lloras zumo de limón
agrio de espera y de boca.
¡ Qué pena tan grande ! Corro
mi casa como una loca,
mis dos trenzas por el suelo,
de la cocina a la alcoba.
¡ Qué pena ! Me estoy poniendo
de azabache, carne y ropa.
¡ Ay mis camisas de hilo !
¡ Ay mis muslos de amapola !
Soledad : lava tu cuerpo
con agua de las alondras,
y deja tu corazón
en paz, Soledad Montoya.
Por abajo canta el río :
volante de cielo y hojas.
Con flores de calabaza,
la nueva luz se corona.
¡ Oh pena de los gitanos !
Pena limpia y siempre sola.
¡ Oh pena de cauce oculto
y madrugada remota !
IMATGES DE LA CLASSE DE 2N A
Recita: Raquel amb Irene i Aitana, Soledad amb Àfrica i Susana amb Eloy
ROMANCE DE LA LUNA, LUNA
La luna vino a la fraguaCon su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
habrían con tu corazón
collares y anillos blancos.
Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
-Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado.
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño
tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya,
¡ay, como canta en el árbol!
por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.
IMATGES DE LA CLASSE DE 2N A RECITANT
ÚLTIM DIVENDRES POÈTIC
El divendre 10 de maig va ser l'últim divendres poètic d'enguany. "La Guitarra" va ser el poema triat per tancar aquest curs tant poètic. Ahi van les fotos d'aquell dia!
Vau estar genials! Aplaudiments a Paul i Lenin i a les mamàs Patricia i Helena
soc nadia me ha agradat les fotos adeu
ResponEliminaM'alegre que les fotos t'hagen agrada, però recorda que quan faces algun comentari has de signar-lo, no sé qui eres!Ja recordarem una altra vegada a classe com es fa.
ResponEliminaMe encantanta almorzar los viernes fabulastics
ResponEliminaA mi tambe em va agradar,sobretot quan tenim que representar les fabules que ens ha tocat.....i tambe el esmorzar que tenim que portar els qui fa la fabula.
ResponEliminaDaniela,sise A
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHOLA SOY CARLA ME GUSTA LAS FABULAS,LAS RESEÑAS Y APRENDER MUCHO DE TEQUET ES MUY DIVERTIDO Y CHULO Y SE APRENDE MUCHO.MI LIBRO SE LLAMA EL OSO QUE AMABA LOS LIBROS.
ResponEliminaME GUSTAN MUCHO LAS FABULAS ,LAS RESEÑAS, Y APRENDO MUCHO DE TEQUET Y MI LIBRO SE LLAMA EL OSO QUE AMABA LOS LIBROS.GRACIAS SOY CARLA DE 3ºB.
ResponEliminaES UN ALMORSAR MOLT GRAN I LA GENT QUE HO FA HO FA PERFECTE
ResponEliminaLa veritat és que si. Estem realment emocinats al veure la resposta dels papàs i les mamàs en aquesta activitat. Hi ha que veure quins pastissos i dolços ens preparen. Paga la pena l'esforç que fem nosaltres al preparar les representacions de cada faula.
Eliminaque recuerdos.Saludos de alemania :)
ResponElimina